I.E.S. Santa Maria d'Eivissa

LLATÍ DE QUART D'ESO:

Legislació vigent:
Decret 73/2008, de 27 de juny (BOIB del 2 de juliol), pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears.

Quan s’estudia Llatí?
La matèria de llatí, opcional a quart curs, suposa un apropament específic a la llengua i la cultura llatines, amb continguts lingüístics i culturals complementaris entre si i units pel seu caràcter d’aportacions substancials de l’herència clàssica.

Què s’estudia a Llatí?
La matèria té dos objectius fonamentals: iniciar un estudi bàsic de la llengua que és l’origen de la família lingüística de les llengües romàniques, i conèixer els aspectes més rellevants de la cultura i la societat romanes per poder relacionar-los amb els del món actual. El primer objectiu ajuda a millorar el coneixement i ús de la llengua de l’escola, com a instrument primordial d’aprenentatge i comunicació; el segon aporta dades per a una interpretació més ponderada de la societat actual. Ambdós col•laboren eficaçment en l’adquisició de competències bàsiques i contribueixen a l’assoliment dels objectius de l’etapa d’educació secundària obligatòria.    

És coneguda la gran capacitat formativa del llatí, en primer lloc, perquè constitueix un mètode molt eficaç d’estructuració mental, gràcies a l’estudi de l’origen del lèxic i de les estructures gramaticals bàsiques d’una llengua, que és, a més, l’origen de les dues llengües oficials de la nostra comunitat autònoma i també de la majoria de les que es parlen a Espanya. En segon lloc, perquè permet aprofundir en la interpretació de les més diverses terminologies científiques i tècniques. Finalment, i de manera molt especial, perquè permet posar-se en contacte amb el patrimoni cultural de l’antiga Roma i amb les múltiples obres literàries i científiques de l’occident europeu, escrites en llatí durant segles i, alhora, saber identificar la pervivència de tot aquest llegat en les obres literàries produïdes en el si de la comunitat autònoma.

L’estudi de la història i evolució de la llengua llatina i de la formació de les paraules dota l’alumnat dels coneixements necessaris per entendre l’evolució lingüística, determinar els processos de canvi fonètic i semàntic i il•lustrar els procediments que actuen en la formació del lèxic. La matèria aborda el coneixement del marc geogràfic i històric, així com dels aspectes més rellevants de la societat romana, des de la qual s’han transmès maneres de viure, institucions o creacions literàries, tècniques i artístiques que estan en la base de la configuració i del progrés d’Europa. Aquest coneixement suposa un referent necessari en el qual rastrejar els antecedents històrics de l’organització social o la delimitació dels drets de l’individu. La cultura que ha modelat el nostre present i impregna bona part dels nostres cànons estètics és també transmissora de valors universals, que entronquen la nostra herència cultural amb les arrels del món clàssic.

LLATÍ DE 1R I 2N DE BATXILLERAT:

Marc legal:

La programació de les matèries de Llatí de primer i segon de batxillerat es fonamenta en la legislació vigent, que és en concret:

• El decret núm 14154, 82 /2008, de 25 de juliol, pel qual s’estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears (BOIB núm 107 d’1 d’agost de 2008).

• Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de dia 27 d’abril de 2009, sobre el desenvolupament del batxillerat a les Illes Balears. (BOIB de 12 de maig de 2009).

• Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres docents públics d’educació secundària per al curs 2009-10.

JUSTIFICACIÓ DE LES MATÈRIES DE LLATÍ A BATXILLERAT:

La matèria de llatí en el Batxillerat aporta les bases lingüístiques, històriques i culturals necessàries per entendre aspectes essencials de la civilització occidental, permet una reflexió profunda sobre la llengua catalana i castellana i contribueix eficaçment a l’aprenentatge de les llengües modernes d’origen romanç o d’altres influïdes pel llatí.

L’estudi de la llengua llatina en els seus aspectes fonològic, morfològic, sintàctic i lèxic té en si mateix un alt valor formatiu com a instrument d’estructuració mental per a l’alumnat que hagi optat per una primera especialització en el camp de les humanitats o de les ciències socials. La coincidència del seu estudi amb el de la llengua grega, alhora que convida a un tractament coordinat, permet comprendre l’estructura flexiva de les dues llengües clàssiques, tan riques en contingut i tan fecundes en la seva contribució a les llengües modernes.

La matèria de llatí es desenvolupa en dos cursos, els continguts dels quals es distribueixen en quatre blocs anàlegs en el primer i segon curs: la llengua llatina, els textos llatins i la seva interpretació, el lèxic llatí i la seva evolució, Roma i el seu llegat. El desenvolupament progressiu de la matèria s’explicita en l’enunciat dels continguts i dels criteris d’avaluació de cada curs. Uns i altres fan possible l’adquisició de les capacitats que els objectius proposen. La distribució dels continguts en els quatre blocs abans citats, tot i que n'implica un tractament específic, exigeix a la vegada una comprensió global que situï i expliqui els elements en un context coherent.

La lectura comprensiva i el progressiu ensinistrament en les tècniques de traducció de textos llatins, originals o elaborats, de dificultat gradual, així com la retroversió de textos de les llengües utilitzades per l’alumnat, serveixen per a fixar les estructures lingüístiques bàsiques i suposen un valuós exercici d’anàlisi i síntesi aplicable a qualsevol altre aprenentatge.

Per altra banda, la lectura de textos traduïts i originals constitueix un instrument privilegiat per posar l’alumnat en contacte amb les mostres més notables de la civilització romana: la creació literària i la producció artística; la ciència i la tècnica; les institucions polítiques, religioses i militars; la vida familiar, l’organització social i l’ordenació jurídica.

La selecció de textos de gèneres i èpoques diverses s’ajustarà al criteri d’oferir una visió completa i equilibrada de la història i la societat romanes i la seva comparació constant amb les que ofereixen les societats actuals permetran una valoració raonada de l’aportació de Roma a la conformació de l’àmbit cultural i polític europeu.

L’estudi del lèxic llatí i la seva evolució fonètica, morfològica i semàntica en les llengües romàniques, juntament amb l’observació de la persistència o la transformació en aquestes de les estructures sintàctiques llatines, permet apreciar les llengües en la seva dimensió diacrònica, com a ens vius en constant desenvolupament, i valorar l’ampli grup de les llengües romàniques parlades en Europa com el producte d’aquesta evolució fins al moment actual.