|
a) Membres del departament.
Neus García Ferrer impartirà en el torn diürn l’ assignatura optativa de 2n de batxillerat
Psicologia (4 hores) i quatre grups de l’Educació per a la ciutadania i els drets humans 2n.
d’E.S.O A, B, C i D (4 X 1 h,), Història i Cultura de les Religions (1 h ) i les següents assignatures del BAD (9 hores):
Filosofia i Ciutadania (3 hores), Història de la Filosofia ( 3 hores), Sociologia
(optativa de 2n. Batxillerat, 3 hores).
Joan Piza: impartirà en el torn diürn 1 grups de Filosofia i Ciutadania de
1er de batxillerat B ( 3 hores). I en el mateix torn, dins de l’ etapa
d'ensenyament obligatori, 3 grups de l' assignatura d'Educació Eticocívica de 4t. A, B i C de 4t ESO
Santiago Beruete Valencia impartirà en el torn diürn Història de la Filosofia de 2n. de
batxillerat A i B (2 grups X 3 hores)1er de batxillerat B ( 3 hores) , l’ assignatura optativa de 2n de batxillerat1 Sociologia
(4 hores) i 1 grup de Filosofia i Ciutadania de 1er dce batxillerat. Així mateix, serà tutor de 2n debatxillerat A (1 hora),
Cap de Departament (3 hores) i responsable de la Coordinació de Riscos Laborals (1 hora).
L'hora de reunió quinzenal del Departament didàctic de Filosofia queda establerta durant elpresent curs 2011/12
per a la quarta hora lectiva dels dijous (de 11:05 a 12 h.).
B) CRITERIS DE RECUPERACIÓ DELS PENDENTS
Durant el present curs hi ha 4 alumnes de segon de batxillerat que tenen pendent l'assignatura de
Filosofia i Ciutadania de primer de Batxillerat. Per a aquests alumnes hem programat dues proves
parcials (20 de gener i 13 d'abril) i una prova final pel 11 de maig. Els criteris de recuperació
consisteixen a arribar a els objectius mínims anteriorment exposats.
Heus aquí la llesta amb els continguts del primer i segon parcial:
Llista de continguts del primer parcial: 20 de gener
- El pas del mite al logos
- Principals funcions de la filosofia
- Principal s etapes històriques de la filosofia occidental
- Les preguntes de la filosofia (plantejament kantià)
- L' ésser humà: naturalesa i cultura
- Antropologia: definició i branques
- Antropologia biològica: la teoria de la evolució
- Trets específics de la naturalesa humana
- El procés d'humanització. Diferencies que fonamenten la cultura
- Sensació i percepció
- Els usos del terme «consciència»
- Els conceptes: definició i propietats
- L'atenció i la memòria
- El condicionament clàssic i el condicionament operant
- Característiques de l'aprenentatge humà
Llista de continguts del segon parcial: 13 d’abril
- Els judicis i les inferències
- L' ésser humà com a ésser racional. Recorregut historic
- La filosofia de la sospita
- L' ésser humà com a animal social
- El determinisme i l'indeterminisme. La perspectiva existencialista
- Ortega i Gasset: la llibertat situada
- L' ésser humà com a ésser metafísic
- Tipus d'objectes de coneixement
- Les fonts del coneixement. Racionalisme, empirisme i teoria kantiana
- Teories de la veritat
- L' ontologia i els seus problemes.
- Definició de conceptes: categories, ser, ens, substància/accident, matèria/forma,
essència/existència i causa/efecte - Sòcrates i el mètode maièutic
- Plató i el mite de la caverna
- Fonaments de la democràcia
- Control de lectura: 1984,
Un món feliç o El senyar de les mosques
Data del examen final: 11 de maig
C) CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I EVALUACIÓ
ETAPA D’ENSENYAMENT OBLIGATORI:
1.- HISTÒRIA I CULTURA DE LES RELIGIONS 4t ESO. Professora responsable:
Neus García
1.1. CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Explicar la pluralitat religiosa al món i a les Illes Balears identificant els trets fonamentals de la
distribució de les grans religions en l’actualitat.
Amb aquest criteri es tracta de comprovar que l’alumnat ha pres consciència de la pluralitat
religiosa que hi ha en el món i a les Illes Balears, que identifica les religions que tenen més
fidels, així com els trets generals de la seva distribució espacial, però també que reconeix la
pluralitat religiosa que hi ha en aquests àmbits i rebutja la intransigència religiosa.
2. Descriure alguns mites significatius de diferents religions, establir-ne comparacions i identificar
la possible influència en la nostra tradició cultural.
Es tracta d’avaluar si l’alumnat coneix alguns mites presents en diferents religions, per exemple
sobre la creació del món, de l’home, l’origen del bé i del mal, etc.; si identifica elements similars
o que les diferencien, i si sap algun exemple de la seva pervivència en tradicions, contes o obres
literàries.
3. Explicar les relacions existents entre el judaisme, el cristianisme i l’islam posant de manifest la
seva tradició comuna i els seus trets característics diferenciadors.
Amb aquest criteri es tracta d’avaluar si s’identifiquen els elements comuns de les grans religions
monoteistes i les tradicions religioses que les impregnen, així com si es coneixen els trets
fonamentals de les seves doctrines, els seus preceptes i el seu culte i s’és capaç de fer-ne
explícites les diferències.
4. Reconèixer en alguns ritus de diferents religions la concepció subjacent sobre aspectes
significatius relacionats amb la vida de les persones, com ara el naixement, el matrimoni o la mort
i la pervivència d’aquestes creences en la tradició cultural dels pobles, especialment les vigents a
la nostra societat.
Es tracta de comprovar que l’alumnat coneix alguns dels ritus que solen estar presents en les
diferents religions, n’identifica les diferències, sap a què responen i reconeix la pervivència de
determinades concepcions religioses en les pràctiques i els costums socials actuals de la població
en general.
5. Caracteritzar els edificis sagrats identificatius de les diferents religions, la seva funció i els
elements rellevants, reconeixent-los com a manifestacions del patrimoni artístic.
[2]
Amb aquest criteri es tracta de comprovar que s’identifiquen els espais sagrats presents en les
diferents religions: esglésies, sinagogues, mesquites, pagodes, etc., que se sap la funció que cada
religió els atorga i els elements més característics que els integren. D’altra banda, permet
comprovar que reconeix el valor que tenen com a manifestacions artístiques que formen part del
patrimoni cultural dels pobles amb atenció específica al patrimoni de les Illes Balears.
6. Posar exemples de manifestacions escrites, plàstiques o musicals de diferents èpoques,
vinculades a creences, celebracions, ritus o altres expressions religioses, apreciant els seus valors
estètics i valorant-ne la contribució al patrimoni cultural.
Aquest criteri pretén avaluar que l’alumnat coneix produccions artístiques vinculades al fet
religiós, identificant en la iconografia, les imatges, les fonts escrites o les obres musicals, el
reflex de determinades creences, particularment les referides a la religió cristiana. Igualment
permet comprovar si reconeix en les esmentades manifestacions valors estètics associats a la seva
època i les considera part del patrimoni artístic que ha de contribuir a conservar.
PROCEDIMENT DE SUPORT I DE RECUPERACIÓ
Per a aquells alumnes que no arribin a els objectius mínims proposats, es portaran a terme
diferents procediments de suport i recuperació. Bàsicament la recuperació es farà en una prova
escrita al final de l'avaluació o al començament de la pròxima, i en realització d'una sèrie
d'exercicis i treballs complementaris proposats pels professors de la matèria com activitats de
suport.
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
Es faran com a mínim dos exàmens per avaluació consistents en preguntes referides als continguts
i a les activitats fetes a classe. L'alumne o alumna podrà ajudar-se del seu quadern personal per a
la realització de les proves escrites. Aquestes proves equivaldran a un 50% de la qualificació.
Les activitats i exercicis realitzats a classe s'hauran de presentar a la llibreta o al espai propi per a
la assignatura en la llibreta de anelles. Tots els exercicis i apunts del quadern han de ser escrits
amb la lletra de l'alumne, no s'acceptaran treballs fets a ordinador i la llibreta ha d'estar clara i
neta. Un 50% de la nota de cada avaluació s’obtindrà de la valoració del quadern i de la
realització de les tasques fetes a classe. Es tindrà en compte l'esforç en la realització dels exercicis
i la participació en les activitats.
[3]
2.- CURS 2n. D’ESO EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANI I ELS DRETS HUMANS.
(Professores responsables: Neus García Ferrer, Beatriz Capitán Romero i Santiago
Beruete Valencia)
2.1.- CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Identificar i rebutjar, a partir de l’anàlisi de fets reals o figurats, les situacions de discriminació
cap a persones de diferent origen, gènere, ideologia, religió, orientació afectivosexual i altres,
respectant les diferències personals i demostrant autonomia de criteri.
Aquest criteri permet comprovar si l’alumnat, davant la presentació d’un cas o d’una situació
simulada o real, és capaç de reconèixer la discriminació que, per motius diversos, tenen
determinades persones en les societats actuals i si manifesta autonomia de criteri, actituds de
rebuig cap a les discriminacions i respecte per les diferències personals.
2. Participar en la vida del centre i de l’entorn i practicar el diàleg per superar els conflictes en les
relacions escolars i familiars.
Amb aquest criteri es pretén avaluar si els alumnes i les alumnes han desenvolupat habilitats
socials de respecte i tolerància cap a les persones del seu entorn i si utilitzen de manera
sistemàtica el diàleg i la mediació com a instrument per resoldre els conflictes, rebutjant
qualsevol tipus de violència cap a qualsevol membre de la comunitat escolar o de la família. A
través de l’observació i del contacte amb les famílies, es pot conèixer la responsabilitat amb què
l’alumnat assumeix les tasques que li corresponen. D’altra banda, l’observació permet conèixer
el grau de participació en les activitats del grup-classe i del centre educatiu.
3. Utilitzar diferents fonts d’informació i considerar les diverses posicions i alternatives que hi ha
en els debats que es plantegin sobre problemes i situacions de caràcter local o global.
Aquest criteri pretén comprovar si l’alumnat coneix les tècniques del debat, si es documenta
degudament utilitzant diferents fonts d’informació i si és capaç d’analitzar-les, sintetitzar la
informació per presentar les seves opinions de manera rigorosa, si argumenta degudament,
considera les diferents posicions i alternatives a cadascun dels problemes plantejats i arriba a
elaborar un pensament propi i crític, presentant les conclusions tant oralment com per escrit.
4. Identificar els principis bàsics de la Declaració Universal dels Drets Humans i la seva evolució,
distingir situacions de violació d’aquests principis i reconèixer i rebutjar les desigualtats de fet i
de dret, en particular les que afecten les dones.
Aquest criteri avalua el grau de coneixement de la Declaració Universal dels Drets Humans i
altres convencions i declaracions universals, la seva evolució històrica, si l’alumnat reconeix els
actes i les situacions de violació de drets humans al món actual, les discriminacions que encara
tenen alguns col·lectius, tant en la legislació com en la vida real i, particularment, si és capaç de
descriure i rebutjar la discriminació de fet i de dret que pateixen les dones.
[4]
5. Reconèixer els principis democràtics i les institucions fonamentals que estableixen la
Constitució espanyola i els estatuts d’autonomia i descriure l’organització, les funcions i la
manera d’elecció d’alguns òrgans de govern municipals, autonòmics i estatals.
Amb aquest criteri es tracta de comprovar si es coneixen els trets fonamentals del sistema polític
espanyol, l’organització, les funcions i el funcionament dels principals òrgans de govern estatals,
autonòmics i municipals i el paper que correspon als ciutadans en l’elecció i el control d’aquests
òrgans, i si s’és capaç d’aplicar els principis del funcionament democràtic a diferents situacions
reals.
6. Identificar els principals serveis públics que han de garantir les administracions, reconèixer la
contribució dels ciutadans i ciutadanes en el manteniment d’aquests i mostrar, davant situacions
de la vida quotidiana, actituds cíviques relatives a la cura de l’entorn, la seguretat viària, la
protecció civil i el consum responsable.
L’objectiu d’aquest criteri és comprovar que es reconeixen els principals serveis que les
administracions presten a la ciutadania, el sentit de responsabilitat pública dels càrrecs elegits i,
alhora, les obligacions que corresponen a cada ciutadà o ciutadana en la cura i el manteniment
dels serveis públics a través de la contribució fiscal. Així mateix, es tracta de comprovar que es
coneixen les obligacions cíviques que li corresponen en la cura de l’entorn, la seguretat viària, la
protecció civil o el consum responsable.
7. Identificar alguns dels trets de les societats actuals (desigualtat, pluralitat cultural, convivència
urbana complexa, etc.) i desenvolupar actituds responsables que contribueixin a millorar-les.
Aquest criteri pretén avaluar si se saben identificar les causes de la distribució desigual de la
riquesa, el fenomen de la pluralitat cultural a les societats europees actuals, els diversos
problemes que es localitzen en els medis urbans (racisme, enfrontament en l’ús dels espais
comuns, tribus urbanes, “botellón”, etc.) i si l’alumnat reconeix i assumeix les actuacions que
cada ciutadà i ciutadana pot realitzar per millorar-los.
8. Identificar les característiques de la globalització i el paper que hi juguen els mitjans de
comunicació, reconèixer les relacions entre la societat en què viu i la vida de les persones d’altres
parts del món.
Amb aquest criteri es tracta de valorar si l’alumnat coneix el paper de la informació i la
comunicació al món actual i les relacions que hi ha entre la vida de les persones de diferents
parts del món com a conseqüència de la globalització, si comprèn les repercussions que
determinades formes de vida del món desenvolupat tenen en els països en vies de
desenvolupament i si manifesta actituds de solidaritat amb els grups desafavorits.
9. Reconèixer l’existència de conflictes, analitzar-ne les causes i el paper que hi desenvolupen les
organitzacions internacionals i les forces de pacificació. Valorar la importància de les lleis i la
participació humanitària per pal·liar les conseqüències dels conflictes.
Amb aquest criteri es pretén comprovar si es coneixen els conflictes més rellevants del món
actual i la localització d’aquests, les seves causes, l’actuació de les organitzacions
internacionals, de les forces de pacificació i les lleis per les quals es regeixen. Així mateix, es
pretén comprovar si l’alumnat reflexiona i assumeix el paper vital que té la participació
[5]
humanitària i la presència de les organitzacions no governamentals per mitigar les derivacions
negatives dels conflictes.
2.2.- PROCEDIMENT DE SUPORT I DE RECUPERACIÓ
En tots els blocs de continguts del curs està prevista la realització d'activitats d'ampliació i reforç a
fi d'adaptar-se a aquells alumnes el ritme dels quals d'aprenentatge és més ràpid o lent que el de la
resta del grup. Cal tenir present que en cada tema es plantegen diferents tasques complementàries
i de reforç (llegir un llibre, preparar un debat, exposar un tema en públic, realitzar una enquesta,
etc.) amb el propòsit que cap alumne quedi despenjat de la marxa de les classes.
Per a aquells alumnes que no arribin a els objectius mínims proposats, es portaran a terme
diferents procediments de suport i recuperació, tal com detallem en l'apartat següent d'aquesta
programació. Bàsicament aquests procediments consisteixen en una prova escrita de recuperació
al final de l'avaluació o al començament de la pròxima, i en realització d'una sèrie d'exercicis i
treballs complementaris proposats pels professors de la matèria com activitats de suport.
2.3.- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ: (Professora: Neus García Ferrer)
GRUPS C i D
1. Per poder aprovar cada avaluació, l'alumne haurà de presentar un mínim del 80 % dels exercicis
realitzats a classe. S'hauran de presentar a un quadern, net i ordenat, sense faltes d’ortografia i
escrits amb la lletra de l'alumne.
2.- Es podrà baixar la nota fins a un punt per faltes d'ortografia, incorreccions sintàctiques i mala
presentació.
2. Es valoraran positivament l’aportació del material demandat per la professora i la realització
fora de l’horari escolar de diverses tasques, el que pot augmentar la qualificació obtinguda a cada
avaluació fins a un 10 %, i sempre a criteri de la professora.
Nota: Una vegada que aquestos exercicis es comentin i resolguin a classe entraran a formar part
dels exercicis de classe i s’aplicarà el criteri primer.
3. Per poder aprovar cada avaluació, els alumnes tenen que fer seus els objectius mínims.
4. Es valorarà positivament el bon comportament de l’alumne (escoltar, treballar, respectar els
altres,...) i negativament el comportament disruptiu; de forma que pot augmentar la qualificació
obtinguda a cada avaluació fins a un 10 % i disminuir-la en la mateixa proporció.
[6]
2.4.- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ (Profesors: Beatriz Capitán i Santiago Beruete)
GRUP A i B
Es faran un examen per avaluació consistents en preguntes referides als continguts i a les
activitats fetes a classe. L'alumne o alumna podrà ajudar-se del seu quadern personal per a la
realització de les proves escrites. Aquestes proves equivaldran a un 50% de la qualificació i el
altre 50 % a les tasques fetes a classe i reflectides en el quadern. Es tindrà en compte tant l'esforç
en la realització dels exercicis com la participació en les activitats.
Les activitats i exercicis realitzats a classe s'hauran de presentar a la llibreta o al espai propi per a
la assignatura. Tots els exercicis i apunts del quadern han de ser escrits a mà. No s'acceptaran
treballs fets a ordinador. La neteja i la claredat es tindran molt en compte a l'hora de puntuar tant
el examen com el quadern de classe i les deures encomanades als alumnes. Es podrà baixar la nota
fins a un punt per faltes d'ortografia, incorreccions sintàctiques i mala presentació.
3.- EDUCACIÓ ETICOCÍVICA 4t d’E.S.O. (Professor responsables: Joan Piza)
3.1.- CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Descobrir els seus sentiments en les relacions interpersonals, raonar les motivacions de les
seves conductes i eleccions i practicar el diàleg en les situacions de conflicte.
Amb aquest criteri s’intenta comprovar que cada alumne i alumna assumeix i controla els seus
propis sentiments, es posa en el lloc dels altres i utilitza el diàleg i altres procediments no
violents per superar els conflictes en les seves relacions interpersonals, que raona les seves
eleccions i que és responsable dels seus actes.
2. Diferenciar els trets bàsics que caracteritzen la dimensió moral de les persones (les normes, la
jerarquia de valors, els costums, etc.) i els principals problemes morals.
Amb aquest criteri es pretén avaluar si s’identifiquen els diferents elements de la dimensió moral
de les persones i del comportament humà i dels dilemes morals que es plantegen en el món
actual.
3. Identificar i expressar les principals teories ètiques.
Mitjançant aquest criteri s’intenta avaluar en l’alumnat el grau de coneixement de conceptes clau
d’algunes de les teories ètiques que han influït més en la conquista dels drets i les llibertats a
occident.
[7]
4. Reconèixer els drets humans com a principal referència ètica de la conducta humana i
identificar l’evolució dels drets cívics, polítics, econòmics, socials i culturals, manifestant actituds
a favor de l’exercici actiu i el seu compliment.
A través d’aquest criteri es tracta de comprovar el grau de comprensió dels conceptes clau dels
drets humans i la seva valoració crítica en l’esforç que això ha suposat en la història de la
humanitat. Es tracta així mateix de valorar si l’alumnat entén els drets humans com una
conquista històrica inacabada i manifesta una exigència activa del compliment d’aquests.
5. Comprendre i expressar el significat històric i filosòfic de la democràcia com a manera de
convivència social i política.
Mitjançant aquest criteri es tracta de comprovar si es comprèn el pluralisme polític i moral,
alhora que s’aprecia el respecte necessari a la dignitat de cada persona per damunt de les
diferències individuals i culturals que tenen l’origen en la història de les col·lectivitats i dels
individus.
6. Reconèixer els valors fonamentals de la democràcia a la Constitució espanyola i la noció de
sistema democràtic com a forma d’organització política a les Illes Balears, a l’Estat espanyol i al
món.
Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar en l’alumnat el seu nivell de coneixement dels
processos de democratització de molts països com una fita de la civilització humana a tot el món,
dels conceptes claus del sistema democràtic, com el sistema d’eleccions, el pluralisme polític, el
govern de la majoria i els conflictes entre legitimitat i legalitat democràtiques, la valoració de la
democràcia com una conquista eticopolítica de totes les ciutadanes i els ciutadans espanyols i la
seva aplicació per jutjar actuacions i actituds quotidianes de la vida pública.
7. Analitzar les causes que provoquen els principals problemes socials del món actual, utilitzant
de manera crítica la informació que proporcionen els mitjans de comunicació i identificar
solucions compromeses amb la defensa de maneres de vida més justes.
Es tracta de comprovar si s’identifiquen i es comprenen algunes de les causes que provoquen els
principals problemes socials del món actual (repartiment desigual de la riquesa, explotació
infantil, emigracions forçades, etc.), utilitzant amb rigor i de manera crítica la informació
obtinguda dels diferents mitjans de comunicació; si es reconeix l’actuació d’organismes i
institucions compromeses amb la defensa de maneres de vida més justes i es manifesten actituds
de tolerància i solidaritat en plantejar solucions.
8. Reconèixer l’existència de conflictes i el paper que hi desenvolupen les organitzacions
internacionals i les forces de pacificació. Valorar la cultura de la pau, la importància de les lleis i
la participació humanitària per pal·liar les conseqüències dels conflictes.
Amb aquest criteri es pretén comprovar que l’alumnat coneix els conflictes més rellevants del
món actual i la seva localització, l’actuació de les organitzacions internacionals, de les forces de
pacificació i les lleis per les quals es regeixen. Així mateix, es pretén comprovar si valora la
cultura de la pau en la convivència diària i si reflexiona i assumeix el paper vital que té la
participació humanitària per mitigar les derivacions negatives dels conflictes.
[8]
9. Distingir igualtat i diversitat i les causes i els factors de discriminació. Analitzar el camí
recorregut cap a la igualtat de drets de les dones i rebutjar-ne la discriminació i les situacions de
violència de les quals són víctimes.
Aquest criteri pretén conèixer si els alumnes reconeixen la igualtat i la dignitat de totes les
persones i els elements diferenciadors que estan a la base d’algunes discriminacions, així com els
moments històrics més rellevants en la conquista dels drets polítics de les dones i la igualtat en
l’àmbit familiar i laboral, alhora que mesura si saben identificar i localitzar les situacions de
discriminació de tot tipus que subsisteixen en les societats actuals i rebutgen activament la
violència contra les dones o altres col·lectius.
10. Justificar les pròpies posicions utilitzant sistemàticament l’argumentació i el diàleg, i
participar democràticament i cooperativament en les activitats del centre i de l’entorn.
Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar l’ús adequat de l’argumentació sobre dilemes i
conflictes morals i el grau de coneixement i de respecte a les posicions divergents dels
interlocutors, tant a l’aula com en l’àmbit familiar i social. D’altra banda, es pretén conèixer la
manera i el grau en què l’alumnat participa i coopera activament en el treball de grup i si
col·labora amb el professorat i els companys i companyes en les activitats del centre educatiu i en
altres àmbits externs.
3.2.- PROCEDIMENT DE SUPORT I DE RECUPERACIÓ
Per a aquells alumnes que no arribin a els objectius mínims proposats, es portaran a terme
diferents procediments de suport i recuperació, tal com detallem en l'apartat següent d'aquesta
programació. Bàsicament aquests procediments consisteixen en una prova escrita de recuperació
al final de l'avaluació o al començament de la pròxima, i en realització d'una sèrie d'exercicis i
treballs complementaris proposats pels professors de la matèria com activitats de suport.
3.3.- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
L'avaluació es durà a terme en les tres fases que constitueixen l'avaluació contínua:
·
Inicial.- Tant al principi del curs com al començament de les diferents unitats
didàctiques a l'objecte d'identificar i provocar la presa de consciència per part dels
alumnes dels seus propis coneixements previs i el punt de partida sobre el que es va
intentar modificar, completar o ampliar els coneixements.
[9]
·
Formativa.- Durant tot el procés, seguint de prop el treball que es va realitzant per a
modificar-lo o reorientar-lo si es considera necessari, tant el treball que realitzen els
alumnes com el tipus d'ajut pedagògic que reben. Per a això s'utilitzarà l'observació
directa els qüestionaris d'avaluació i autoavaluació, els registres d'activitats orals i
escrites, els treballs monogràfics individuals o en equip, etc.
·
Sumativa.- A l'objecte de valorar el grau de consecució dels objectius previstos, es
durà a terme a l'acabament de cada Unitat Didàctica utilitzant les mateixes
estratègies de l'avaluació formativa a més d'activitats orals o escrites, específicament
dissenyades per a l'avaluació i coherents amb el treball realitzat.
:
a) Els diversos treballs proposats a classe:
- Quadern de classe,
- Treballs en grup i individuals.
- Exposicions i debats orals.
- Redaccions.
- Comentaris de text,...
b) Aplicació i interès dels alumnes: assistència a classe, grau de participació, realització de
les tasques proposades, actitud positiva i participativa.
c) Proves d'avaluació. Cada trimestre es realitzarà una prova d'avaluació tenint en compte
que les preguntes versaran sobre els continguts més importants inclosos en el programa.
b) CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I RECUPERACIÓ
Partint que els aprenentatges funcionals promoguts des d'aquesta assignatura han de ser com a
mínim: la comprensió de la realitat social com element cognitiu, l'aprenentatge de destreses de
cooperació, convivència i participació, com element procedimental, i el compromís actiu amb la
societat, com element actitudinal, vam plantejar que la qualificació de l'alumne serà en un 50 %
resultat d'una prova escrita i en altre 50 % fruit del treball en classe. En suma, s’avaluarà el grau
d’assoliment dels objectius amb la realització d’un examen i la i la realització d'un quadern de
l’assignatura. La neteja i la claredat es tindran molt en compte a l'hora de puntuar tant el examen
com el quadern de classe i les deures encomanades als alumnes. Es podrà baixar la nota fins a un
punt per faltes d'ortografia, incorreccions sintàctiques, deficient expressió i mala presentació.
[10]
Per a aprovar la matèria, l'alumne ha de obtenir com a mínim la qualificació de quatre en la prova
objectiva escrita que es realitzarà cada avaluació. Els alumnes que no hagin superat els objectius
recollits en la programació, tindran l'opció de presentar-se a la pertinent recuperació. Ha de quedar
clar que la prova escrita pot suspendre's per faltes d'ortografia i deficient expressió
La qualificació obtinguda en l'examen farà mitjana amb la nota que mereixi el quadern de classe.
En aquest apareixeran recollides totes les activitats, exercicis i propostes didàctiques que es portin
a terme al llarg del trimestre. Tots els exercicis i apunts del quadern han de ser escrits a mà. No
s'acceptaran treballs fets a ordinador. A l'hora d'avaluar el quadern es tindran en compte els
següents aspectes:
·
La realització de les activitats diàries de classe.
·
Participar en debats sobre qüestions moralment problemàtiques, utilitzant amb
rigor i críticament la informació obtinguda de diferents fonts.
·
Expressar de manera correcta i raonada les pròpies idees.
·
Elaborar judicis i argumentacions morals amb el major rigor possible, amb
autonomia i independència de criteri, a fi al que es reconegui la necessitat de justificació
racional de les normes i els valors implícits en qualsevol discurs.
·
Col·laborar en la realització de treballs en grup i participar en discussions o debats
sobre qüestions morals.
·
La capacitat d’assumir diferents perspectives entorn d’una mateixa situació.
·
Participar de manera cooperativa en totes les activitats programades tant en l’aula
com fora d’aquesta.
Opcionalment, l'alumne tindrà també l'oportunitat de pujar nota llegint un text d'una àmplia
bibliografia proposada pels professors a raó d'un punt per avaluació, sempre que hagi presentat la
consegüent ressenya de lectura.
ETAPA D’ENSENYAMENT POSOBLIGATORI: BATXILLERAT
[11]
4.- FILOSOFIA I CIUTADANIA. Professores responsables: Beatriz Capitán (torn diürn) i
Neus García Ferrer (BAD).
4.2.- CRITERIS D'AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ.
1. Elaborar un vocabulari filosòfic bàsic on es reculli la definició dels termes més significatius de
cada bloc de contingut que serveixi per a consolidar l’hàbit de recórrer als bons diccionaris
generals i especialitzats, en paper o suport electrònic, per tal d’assegurar la comprensió i l’ús
correcte del llenguatge adient per a tractar els problemes filosòfics (tots els blocs).
Amb aquest criteri es pretén avaluar el domini de la terminologia filosòfica bàsica, la
predisposició i l’habilitat per dur a terme petites recerques terminològiques i la capacitat per
construir definicions precises.
2. Analitzar textos filosòfics breus, donant compte del problema que tracten, del significat dels
termes que usen, de l’articulació de l’estructura que presenten, de la connexió entre les idees que
s’hi expressen i dels raonaments que hi són presents (tots els blocs).
Aquest criteri tracta d’avaluar la capacitat de l’alumnat per dur a terme una lectura activa i
comprensiva dels textos encaminada a la identificació del tema o problema principal i la seva
enunciació, l’explicació dels conceptes que s’utilitzen i el reconeixement i l’explicitació de les
proposicions i els raonaments que fonamenten les conclusions.
3. Realitzar activitats de documentació i indagació per obtenir informació a través de diverses
fonts solvents, contrastar-la i organitzar-la en fitxes o arxius, resums, esquemes, diagrames o
mapes conceptuals i utilitzar-la críticament i creativament com a base per dur a terme qualque
petit assaig individual o col·lectiu (tots els blocs).
Aquest criteri tracta de comprovar la capacitat de seleccionar i manejar informacions diverses,
des de les més experiencials fins a les més científiques, passant per les divulgatives i les
contingudes en els mitjans de comunicació i d’informació, així com el domini de destreses de
caràcter general, com l’observació i la descripció, la classificació i la sistematització, la
comparança i la valoració, etc., necessàries per a la utilització crítica d’aquesta informació.
4. Compondre dissertacions o textos propis, i preparar i dur a terme exposicions orals en les quals
s’expressi el resultat d’una reflexió personal o col·lectiva s’assoleixi una integració de les diverses
perspectives i s’avanci en la formació d’un pensament autònom, raonant amb argumentacions ben
construïdes (tots els blocs).
Aquest criteri pretén valorar si l’alumnat és capaç de construir i enriquir les seves pròpies
opinions treballant de forma activa i constructiva el llegat cultural específic d’aquesta matèria.
Per a comprovar-ho, seran idònies les activitats de tipus reflexiu, en les quals, de manera
significativa i funcional, es relacionin nous continguts entre si amb àmbits d’experiència,
expressant de forma clara i coherent el resultat del treball de comprensió i de reflexió. Alguns
elements valuosos en aquest sentit, poden ser: les dissertacions o composicions filosòfiques, les
investigacions individuals i en equip, la preparació i realització d’exposicions orals i debats, i el
diari de classe.
5. Participar activament i constructivament en sessions de discussió i diàleg, fent aportacions
ordenades, i sintètiques i prestant atenció als punts de vista aliens (tots els blocs).
[12]
Amb aquest criteri es tracta de comprovar la capacitat de l’alumnat per contrastar les seves idees
amb les dels altres, formular i assimilar crítiques, respectar les idees alienes, reconeixent i
practicant els valors intrínsecs del diàleg com són el respecte mutu, la sinceritat, la tolerància, en
definitiva, els valors democràtics i acceptant que l’objectiu no és guanyar la discussió, sinó
arribar a conclusions o, en darrer terme, comprendre els motius i arguments aliens i donar-ne a
entendre els propis.
6. Reconèixer i saber explicitar el caràcter propi de la filosofia distingint-la d’altres sabers o
pretesos sabers, i distingir-ne els vessants teòric i pràctic, centrant-se en les preguntes i els
problemes fonamentals (bloc 1).
Amb aquest criteri es tracta de comprovar que no només es comprèn el caràcter propi del saber
filosòfic i el tipus de plantejament que suposa, sinó que també es valoren les aportacions de la
filosofia a la discussió dels grans problemes del nostre temps.
7. Formular preguntes i expressar dubtes com a inici del procés de recerca d’estratègies per donar
respostes reflexives i crítiques que excloguin prejudicis o valoracions no justificades amb bones
raons (bloc 1).
Amb aquest criteri es tracta de mesurar la capacitat per examinar amb cura i persistència les
opinions, les creences i els coneixements, intentant descobrir els fonaments en què es basen, els
supòsits que eventualment les sostenen i les conseqüències que se’n deriven de l’assumpció.
8. Criticar la pròpia concepció del món descobrint la seva supeditació a determinats factors
històrics, polítics, socials i culturals, i les assumpcions implícites que la condicionen (bloc 1).
Amb aquest criteri es vol determinar la capacitat de l’alumnat per examinar la dependència del
propi pensament respecte dels factors aliens que el condicionen,descobrint els supòsits i
prejudicis eventualment assumits de forma acrítica.
9. Conèixer i analitzar les característiques específiques de l’ésser humà com una realitat complexa
i oberta de múltiples expressions i possibilitats, aprofundint en la dialèctica naturalesa i cultura,
individu i ésser social, que constitueixen la persona (bloc 2).
Aquest criteri tracta de la capacitat de comprendre i integrar les diverses dimensions de l’ésser
humà, incidint en la importància de la construcció social i simbòlica, i valorant les concepcions
filosòfiques de l’ésser humà i la seva vigència actual.
10. Conèixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en tant que lliures, responsables,
normatives i transformadores (bloc 3).
Amb aquest criteri es tracta de comprovar la capacitat per comprendre el sentit de la raó
pràctica i la necessitat de la llibertat per realitzar accions morals i, conseqüentment, assumir
compromisos ètics i polítics tant en l’àmbit personal com social, reflexionant especialment sobre
la recerca de la justícia i la universalitat dels valors en la societat actual.
11. Comprendre i valorar les idees filosòfiques que han contribuït, en diferents moments històrics,
a definir la categoria de ciutadà i ciutadana, des de la Grècia clàssica fins a la ciutadania global
del món contemporani, fent especial èmfasi en la Il·lustració i en la fonamentació dels Drets
Humans (bloc 4).
[13]
Aquest criteri tracta d’avaluar si s’ha comprès la categoria de ciutadà i ciutadana com a tasca
històrica inacabada i la seva fonamentació eticopolítica, així com la importància de reconèixer i
practicar les virtuts cíviques que possibiliten una convivència democràtica en el marc universal
dels Drets Humans.
12. Assenyalar les diferents teories sobre l’origen del poder polític i la seva legitimació,
identificant-ne les que fonamenten l’Estat democràtic i de dret, i analitzar els models de
participació i d’integració en la complexa estructura social d’un món en procés de globalització
(bloc 4).
Amb aquest criteri es tracta de valorar l’assimilació de l’origen i la legitimitat del poder polític,
de les diferents concepcions de l’Estat, i de la fonamentació i el funcionament de la democràcia,
analitzant les possibilitats i el deure d’intervenció dels ciutadans, prenent consciència de la
necessitat de participar en la construcció d’un món més humà
4.3.- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DEL TORN DIÜRN (Professora: Beatriz Capitán)
Es faran dos exàmens per avaluació consistents en preguntes referides als continguts i les
activitats fetes a classe. Aquestes proves equivaldran a un 80% de la qualificació.
Les activitats i exercicis realitzats a classe s'hauran de presentar a la llibreta o al espai propi per a
la assignatura en la llibreta de anelles. Tots els exercicis i apunts del quadern han de ser escrits
amb la lletra de l'alumne, no s'acceptaran treballs fets a ordinador i la llibreta ha d'estar clara i
neta. Un 20% de la nota de cada avaluació s'obtindrà de la valoració del quadern i de la realització
de les tasques fetes a classe. Es tindrà en compte l'esforç en la realització dels exercicis i la
participació en les activitats.
Al llarg de la tercera avaluació els alumnes llegiran un llibre amb continguts relacionats amb els
dos últims blocs de continguts. Aquesta lectura és obligatòria i es faran controls tant orals com per
escrit, per aprovar la assignatura és necessari superar aquestos controls de lectura.
4.4.- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ESPECÍFICS DEL BAD (Professora: Neus García)
Cada avaluació es realitzaran el corresponent examen oficial, que podrà comptar, segons el criteri
de la professora i atenent a les circumstàncies, amb la seva corresponent recuperació.
Pel que fa referència als exàmens, aquestos es podran estructurar, a criteri de la professora, en
proves objectives i/o tipus test. Aquests exàmens comptaran amb un total de 20 a 50 preguntes; si
són del tipus test, cada una de les preguntes tindrà, com a màxim, quatre possibles respostes. A
l’hora de corregir els exàmens s’aplicaran els següents criteris:
1.- Les preguntes encertades puntuaran deu dividit pel nombre de preguntes de que consta
l’examen .
2-. Les preguntes en blanc no descomptaran.
[14]
3.- Les preguntes errònies poden descomptar des d’un quart del valor d’una pregunta
encertada a zero.
A proposta de la professora, els alumnes podran realitzar cada avaluació diversos treballs de caire
voluntari.:
a) Comentaris de text.
b) Treballs monogràfics escrits, realitzats individualment o en grup.
Aquests treballs podran incrementar fins a un punt la nota obtinguda al corresponent examen de
cada avaluació. Hauran de reunir els següents requisits:
1.- Presentar-se manuscrits amb la lletra de l’alumne, a fi d’evitar còpies extretes
d’Internet o altres mitjans.
2.- Presentar-se amb cal·ligrafia llegible, nets i ordenats, i, sense faltes d’ortografia.
3.- Es valorarà positivament la riquesa de les fonts consultades i el fet de seguir les
indicacions metodològiques proporcionades per a la seva realització.
4.- Presentar-se dins el termini senyalat per fer-ho. Si es presenten fora de termini, a criteri
de la professora, podran ser avaluats a l'avaluació següent.
5.- HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA. Professors responsables: Santiago Beruete (torn diürn)
y Neus García Ferrer (BAD
)
5.2.- CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Llegir, analitzar i comentar textos filosòfics breus, determinant el tema tractat, identificant el
problema plantejat, explicitant les idees principals o la tesi sostinguda, analitzant l’estructura
lògica i retòrica del discurs, i situant el text dins del context corresponent (tots els blocs).
Aquest criteri tracta d’avaluar la capacitat de comprendre textos filosòfics i de distingir els
aspectes cabdals que han d’intervenir en la seva anàlisi: la identificació del tema o problema
principal, l’explicació dels conceptes que s’utilitzen i el reconeixement de les proposicions i
els raonaments que fonamenten, en el seu cas, la conclusió.
2. Interpretar el sentit dels textos filosòfics relacionant-los amb el conjunt de l’obra de l’autor,
comparant-lo amb el pensament d’altres autors, i situar-los, en qualsevol cas, en el pertinent
context històric (tots els blocs).
[15]
Amb aquest criteri es vol mesurar la capacitat de l’alumnat per explicar amb les seves
pròpies paraules el sentit d’un text filosòfic superant la mera paràfrasi i utilitzant la
informació obtinguda sobre l’autor, la seva obra i el context sociocultural en què s’ha
expressat, com també la capacitat de comparar-lo amb altres obres d’autors que s’hagin
ocupat de problemes filosòfics semblants.
3. Identificar els supòsits implícits que sustenten els textos i valorar la consistència dels seus
arguments i conclusions, com també la vigència de les seves aportacions en l’actualitat (tots
els blocs).
Més enllà de la comprensió precisa del text, aquest criteri tracta de valorar l’assimilació per
part de l’alumnat de les idees exposades per l’autor, de la valoració que en fa i del
desenvolupament de l’esperit crític per part de l’alumnat, capaç de jutjar i manifestar de
forma raonada el seu acord o desacord amb les opinions de l’autor.
4. Confeccionar un vocabulari bàsic a partir de la lectura de textos, la recerca del significat dels
termes i la definició dels conceptes tenint en compte el context en què s’usen (tots els blocs).
Amb aquest criteri es pretén avaluar el domini del vocabulari específic de la filosofia, més
enllà del coneixement del lèxic culte de la llengua general, distingint els diferents usos que un
autor en pot fer en diferents contextos i els diversos sentits que pot adquirir en diferents
autors o corrents de pensament.
5. Realitzar activitats de documentació sobre diversos aspectes de la història del pensament i
organitzar la informació obtinguda en fitxes, arxius o quadern, amb esquemes o diagrames,
mapes conceptuals o quadres cronològics, etc., per tal de preparar i confeccionar treballs
posteriors (tots els blocs).
Amb aquest criteri es tracta de mesurar l’habilitat en el maneig de diferents tipus d’obres de
consulta solvents, com ara diccionaris, enciclopèdies, publicacions periòdiques, històries de
la filosofia i de la ciència, en suport estàndard o informàtic, com a eines per a l’explicació de
textos, la preparació d’exposicions orals i debats, o la redacció de treballs que superin la
tendència inadmissible de la simple còpia, com també la capacitat per organitzar la
informació obtinguda i aprendre a citar-ne les fonts.
6. Exposar oralment o per escrit el pensament dels autors estudiats així com la relació entre el
pensament filosòfic d’aquests autors i les pròpies idees sobre qüestions d’actualitat tractades
per diferents mitjans de comunicació: premsa, revistes, televisió, cinema, Internet, etc (tots els
blocs).
[16]
Amb aquest criteri es tracta d’avaluar la competència lingüística i argumentativa obtinguda
per l’alumnat, tot comprovant el grau d’autonomia i actitud crítica a l’hora d’analitzar i
valorar les aportacions històriques en el tractament de problemes filosòfics del present.
7. Participar en diàlegs i debats sobre qüestions filosòfiques que suscitin l’interès de l’alumnat
aportant les pròpies reflexions, aprofitant les aportacions dels companys i establint relacions
significatives amb altres posicions sostingudes al llarg de la història de la filosofia (tots els
blocs).
Aquest criteri pretén comprovar la capacitat per comprendre punts de vista aliens, tant dels
expressats pels companys com dels apresos amb l’estudi de la història de la filosofia, i
sostenir els propis punts de vista aportant arguments en un diàleg orientat a la recerca en
comunitat de les millors raons per donar respostes a una qüestió filosòfica
8. Relacionar les qüestions filosòfiques estudiades amb les condicions històriques, socials i
culturals en les quals sorgiren i amb els problemes coetanis als quals intentaren donar resposta
(blocs 1, 2 i 3).
La intenció d’aquest criteri és comprovar la capacitat per situar les qüestions filosòfiques en
el pertinent marc històric en què sorgeixen, comparant i diferenciant el saber filosòfic
d’altres manifestacions culturals (mite, art, ciència, religió, literatura, etc.) que apareixen en
el mateix context, i analitzar la relació existent entre els plantejaments i les propostes
filosòfiques, i els problemes i les necessitats de la societat de l’època.
9. Ordenar i situar cronològicament les diverses teories filosòfiques analitzades en el
desenvolupament dels nuclis i en l’estudi dels textos, relacionant-les unes amb altres (blocs 1,
2 i 3).
Es pretén comprovar amb aquest criteri la capacitat per localitzar cronològicament les
diverses teories filosòfiques estudiades posant-les en relació amb les grans fites històriques i
identificar la similitud o discrepància dels plantejaments i les solucions adoptades per cada
una.
10. Reconèixer i repudiar les conceptualitzacions de caràcter excloent i discriminatori, com
l’esclavisme, l’androcentrisme i l’etnocentrisme, que apareixen eventualment en els discursos
filosòfics de diferents èpoques, i valorar positivament els intents de superar-les (blocs 1, 2 i 3).
[17]
Aquest criteri pretén avaluar la capacitat de l’alumnat’ per descobrir en els textos filosòfics
supòsits, implícits o explícits, que comportin actituds contràries al respecte dels drets
humans, com també la seva capacitat per examinar atentament i de manera crítica les
conseqüències pràctiques dels prejudicis i dels discursos teòrics.
11. Criticar la pròpia concepció del món descobrint la seva supeditació a determinats factors
històrics, polítics, socials i culturals, i les assumpcions implícites que la condicionen (blocs 1,
2 i 3).
Amb aquest criteri es vol determinar la capacitat de l’alumnat per examinar la dependència
del propi pensament respecte dels factors aliens que el condicionen, descobrint els supòsits, i
prejudicis eventualment assumits de forma acrítica.
12. Apreciar la capacitat de la raó per formular explicacions temptatives de la realitat, i en
particular de la societat i per orientar l’acció humana individual i col·lectiva a través del
coneixement i l’anàlisi de les principals teories ètiques i de les diverses teories de la societat,
l’Estat i la ciutadania elaborades al llarg de la història, i consolidar la pròpia competència
social i ciutadana com a resultat dels compromisos cívics assumits a partir de la reflexió ètica
(blocs 1, 2 i 3).
Amb aquest criteri es pretén saber si l’alumnat ha arribat a descobrir, i en quin grau, el
paper imprescindible de la raó per al plantejament dels problemes teòrics i pràctics i si és
conscient de l’esforç que ha suposat al llarg de la història de la humanitat l’ampliació i el
manteniment del seu abast.
5.3. - CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I RECUPERACIÓ TORN DIÜRN (Professor:
Santiago Beruete)
1. Identificar, explicar i usar correctament la terminologia filosòfica bàsica dels autors o autores i
corrents de pensament estudiats.
2. Analitzar textos filosòfics breus extrets d'un repertori d'obres prèviament seleccionades donant
compte del problema que tracten, de la seva estructura expositiva, de la connexió entre les idees
que s'hi expressen i dels raonaments que hi són presents
[18]
3. Interpretar el sentit de textos filosòfics relacionant-los amb el conjunt de l'obra de l'autor/a,
comparant-lo amb el pensament d'altres autors/es del mateix corrent o que hagin tractat una
mateixa problemàtica, i situar-los, en qualsevol cas, en el pertinent context històric.
4. Comentar i jutjar críticament textos filosòfics identificant els supòsits que els sustenten, la
dependència que tenen de corrents de pensament anteriors, la influència que han exercit en
plantejaments filosòfics posteriors i la vigència o feblesa dels seus raonaments per a la
conformació del propi pensament.
5. Realitzar activitats de documentació sobre diversos aspectes de la història del pensament i
organitzar la informació obtinguda en fitxes, esquemes, mapes conceptuals o quadres cronològics
i confeccionar petits treballs d'investigació.
6. Ordenar i situar cronològicament les diverses teories filosòfiques analitzades en el
desenvolupament dels nuclis i en l'estudi dels textos, relacionant-les unes amb altres.
7. Relacionar les qüestions filosòfiques estudiades amb les condicions històriques, socials i
culturals en les quals sorgiren i amb els problemes coetanis als quals intentaren donar resposta.
8. Exposar oralment i per escrit les pròpies idees sobre un problema filosòfic actual aplicant els
conceptes, raonaments o teories que ofereix la història del pensament, i indicant clarament els
elements bàsics que articulen la pròpia argumentació.
9. Participar en debats sobre qüestions filosòfiques que suscitin l'interès de l'alumnat aportant les
pròpies reflexions, aprofitant les aportacions dels companys i establint relacions significatives
amb altres posicions sostingudes al llarg de la història de la filosofia.
10. Reconèixer i repudiar les conceptualitzacions de caràcter excloent i discriminatori, com
l'esclavisme, l'androcentrisme i l'etnocentrisme, que apareixen eventualment en els discursos
filosòfics de diferents èpoques, i valorar positivament els intents de superar-les.
11. Criticar la pròpia concepció del món descobrint la seva supeditació a determinats factors
històrics, polítics, socials i culturals i les assumpcions implícites que la condicionen.
[19]
12. Apreciar la capacitat de la raó per formular explicacions temptatives de la realitat i per
orientar l'acció humana i valorar la lluita d'una part de la humanitat al llarg de la història per ferne
possible la pervivència.
13. Cada avaluació es realitzarà un examen i la seva pertinent recuperació seguint el model
establert per la prova de selectivitat. En definitiva, se li proposaran al alumne dos textos (A i B)
dels quals deurà escollir un. En la primera avaluació els textos pertanyeran a Plató, Aristòtil o
Descartes; en la segona se li oferiran dos textos a triar de les següents autors: Hume, Kant i Marx;
i en la tercera un text de Nietzsche i un altre de Arendt. Així mateix se li plantejaran quatre
qüestions de filosofia en relació amb l'obra de l'autor escollit i els sistemes filosòfics d'altres
autors. Cadascuna d'aquestes preguntes tindrà un valor màxim de 2,5 punts i es formularan
d’acord amb la següent estructura:
— «Explica breument el contingut del text» (fins a 2,5 punts)
— Explica una expressió, un concepte o algun aspecte concret que aparegui en el text, tot
posant-lo en relació amb la filosofia de l'autor (fins a 2,5 punts).
— Relaciona/compara un concepte o idea del text amb un altre, del mateix text o no, o amb
alguna característica pròpia del pensament de l'època (fins a 2,5 punts).
—Quarta pregunta: Quina opinió et mereix la tesi del text i quin sentit té parlar-ne avui en dia?
Els punts s'han de repartir de la manera següent: (fins a 2,5 punts).
14. La prova es corregirà seguint els següents criteris, que, al seu torn, poden dividir-se en dos sèries:
14.1. Criteris generals: ajustar la resposta a la pregunta i no qualificar res que vagi més enllà
de la pregunta, evitar reiteracions i contradiccions, claredat d'idees, domini de la
terminologia bàsica, correcció gramatical, etc.
14.2. Criteris específics: els textos i les possibilitats de respostes, pròpia de la matèria, no
permeten codificar la correcció d'un examen però sí es poden establir pautes de correcció
que permetin la distribució dels punts adjudicats a cada una de les preguntes, tot tenint en
compte que no es pot precisar per sota de mig punt.
15. A l'hora de corregir els exàmens, se seguirà les pautes establertes pels coordinadors de
l'assignatura per als exàmens de selectivitat. Aquestes consisteixen en concretar els objectius pretesos i
[20]
adjudicar una puntuació màxima en cada una de les preguntes. Ara bé, la codificació i "objectivitat" total
de la correcció és, per les característiques de la matèria, impossible. Les pautes serveixen per recalcar els
aspectes a avaluar en les diverses preguntes i en establir el marc d'aquesta avaluació. La valoració més
de caire subjectiu sobre la impressió general de la prova es suposa que s'escola en cada una de les
puntuacions parcials. E1 que s'ha de tenir clar fonamentalment és la valoració de cada pregunta (amb els
punts adjudicats, que són "fins a 2’5 punts").
a. Primera pregunta (Explicar breument la idea principal del text, 2’5 punts). Els punts s'han de
repartir de la manera següent:
1. Encert en la identificació de la idea (1’25 punts).
2.Claredat i precisió en l'explicació (1’25 punts)
b. Segona pregunta (Explicar un concepte o expressió continguda en el text, 2’5 punts). Aquesta
pregunta demana una explicació que cal fer a partir de la comprensió del text. Cal repartir els punts de la
manera següent:
1. L'explicació s'ajusta al sentit del text, tot determinant adequadament el concepte o expressió
(0’5 punt).
2. L'explicació és clara i precisa (1 punt).
3. S'aclareix bé la connexió entre el text i el significat del concepte o de l'expressió que cal
explicar (1 punt).
c. Tercera pregunta (Relacionar/comparar un concepte o idea del text amb un altre, del mateix text
o no, o amb alguna característica pròpia del pensament de l'època, 2’5 punts). L'estricta identificació de
l'època no s'ha de puntuar positivament. Només és important:
1. L'encert en l'elecció de la característica pròpia del pensament de l'època. No importa si és una o
més d'una, però sí que importa que sigui significativa. Cal dir que el pensament esmentat no cal
que sigui filosòfic en sentit estricte. Pot valer també el pensament científic, polític, etc. (0’5
punts).
2 La claredat i la precisió en la descripció que se'n fa (1 punt).
3. La capacitat de relacionar-la explícitament amb el text (1 punt).
[21]
d. Quarta pregunta: Quina opinió et mereix la tesi del text i quin sentit té parlar-ne avui en dia?.
Els punts s'han de repartir de la manera següent:
1. Les raons que s'al·leguen són consistents (el sentit de l'opinió no compta per a res) (1’25 punt).
2. Claredat i precisió en l'explicació (1’25 punts).
5.4.- CRITERIS D'AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ ESPECÍFICS DEL BAD (Professora:
Neus García Ferrer)
1.- Identificar, explicar i usar correctament la terminologia filosòfica bàsica dels autors o autores i
corrents de pensament estudiats.
2.- Ordenar i situar cronològicament les diverses teories filosòfiques analitzades en el
desenvolupament dels nuclis i en l'estudi dels textos, relacionant-les unes amb altres.
3.- Relacionar les qüestions filosòfiques estudiades amb les condicions històriques, socials i
culturals en les quals sorgiren i amb els problemes coetanis als quals intentaren donar resposta.
4.- Conèixer el projecte filosòfic i les respostes que varen donar als problemes plantejats els
diferents pensadors estudiats.
5.- Entendre la incidència que van tenir els diferents pensadors en l’evolució de la filosofia
occidental.
6.- Valorar les raons que va tenir els diferents pensadors per distanciar-se de les teories dels seus
mestres.
7.- Apreciar la capacitat de la raó per formular explicacions temptatives de la realitat i per orientar
l'acció humana i valorar la lluita d'una part de la humanitat al llarg de la història per fer-ne
possible la pervivència.
8.- Cada avaluació es realitzaran els corresponents exàmens oficials, que podran comptar, segons
el criteri de la professora i atenent a les circumstàncies, amb la seva corresponent recuperació.
[22]
9. Pel que fa referència als exàmens, aquestos es podran estructurar, a criteri de la professora, en
proves objectives i/o tipus test. Aquests exàmens comptaran amb un total de 20 a 50 preguntes; si
és del tipus test, cada una de les preguntes tindrà, com a màxim, quatre possibles respostes. A
l’hora de corregir els exàmens s’aplicaran els següents criteris:
9.1. Les preguntes encertades puntuaran deu dividit pel nombre de preguntes de que consta
l’examen .
9.2. Les preguntes en blanc no descomptaran.
9.3. Les preguntes errònies poden descomptar des d’un quart del valor d’una pregunta
encertada a zero.
10.- Els alumnes podran realitzar cada avaluació diversos treballs de caire optatiu i no obligatori,
que podran incrementar fins a un punt la nota obtinguda al corresponent examen de cada
avaluació. Hauran de reunir els següents requisits:
10.1.- Presentar-se manuscrits amb la lletra de l’alumne, a fi d’evitar còpies extretes
d’Internet o altres mitjans.
10.2.- Presentar-se amb cal·ligrafia llegible, nets i ordenats i sense faltes d’ortografia.
10.3.- Presentar-se dins el termini senyalat per fer-ho. Si es presenten fora de termini, a
criteri de la professora, podran ser avaluats a l'avaluació següent.
Els treballs a desenvolupar seran, primordialment, de dos tipus:
Primer tipus de treball: El comentari de text , que seguint els criteris adoptats a l’examen de
Selectivitat, s’hauran de tenint en compte els aspectes següents:
a) Conceptualització historicofilosòfica dins l’època de l’autor i de l’obra que
introdueixin el comentari.
b) Estructuració que inclogui les parts i/o idees més rellevants del text explicitant-les,
esmentant-les i comentant-les.
c) Conclusió del text i pròpia de l’alumne.
Segon tipus de treball: Composició escrita, consistent en el desenvolupament de les
preguntes formulades als exàmens de la Selectivitat, ajustant-se als criteris que aquesta prova
adopta:
a) Criteris Generals
:
A més de la claredat i precisió en l’explicació que figura repetidament com a criteri per a totes les
qüestions, es tindrà en compte la utilització correcta de l’ortografia i de la sintaxi i un nivell digne
d’estil literari.
Els criteris que s’indiquen a continuació, encara que ja apareixen vinculats a la valoració
específica d’algunes de les qüestions, poden servir també de pauta, en general:
[23]
·
Seguir un ordre lògic en el desenvolupament de l’exposició, com també absència de
contradiccions, repeticions innecessàries, desviaments de la qüestió, etc.
·
Mostrar creativitat en la construcció de la resposta.
·
Utilitzar el vocabulari bàsic de l’autor o dels autors que apareixen a les qüestions.
·
Usar el text tant com sigui possible en totes les respostes, això és, fer-ne citacions en
l’exposició.
b) Criteris Específics
:
1.
Explica breument el contingut del text
L’alumnat ha de demostrar que ha entès de què tracta el text i l’ha de saber explicar de manera
clara i concisa, assenyalant les idees principals i secundàries i determinant les relacions existents
entre unes i altres
:
1.1. Encert en la identificació del problema filosòfic.
1.2. Identificació i explicació de les idees presents al text i de la relació entre aquestes.
1.3. Claredat i precisió en l’explicació.
2.
Explica una expressió, un concepte o algun aspecte concret que aparegui en el text, tot
posant-lo en relació amb la filosofia de l’autor
L’alumnat ha de demostrar que sap explicar una teoria, un concepte o una expressió amb detall,
emprant el vocabulari tècnic bàsic de la qüestió, i que sap trobar i explicar les relacions amb el
text
:
2.1. Explicació detallada de la teoria, el concepte o l’expressió, emprant el vocabulari bàsic.
2.2. Correcta connexió amb el text.
2.3. Claredat i precisió en l’explicació.
3.
Relaciona el text amb altres elements no especificats
L’alumnat ha de demostrar que és capaç de trobar les semblances, les diferències i les
connexions entre conceptes i teories, bé del mateix autor, bé d’altres de la història de la filosofia,
tenint en compte que el nivell que s’assoleix a segon de batxillerat és general i no es pot
pretendre una profunditat excessiva
.
3.1. Mostrar un coneixement de les idees, els conceptes o teories que s’han de relacionar.
3.2. Establir i explicar les relacions correctament.
3.3. Claredat i precisió en l’exposició.
[24]
4.
Quina opinió et mereix la tesi del text i quin sentit té parlar-ne avui en dia
L’alumnat ha de demostrar que sap argumentar les seves opinions respecte dels conceptes o
teories que són presents al text, i que els pot relacionar oportunament amb temes d’actualitat
:
4.1. Donar bons arguments que donin suport a l’opinió.
4.2. Consistència, creativitat, originalitat en la resposta.
4.3. Claredat i precisió en l’exposició.
6.- PSICOLOGIA (OPTATIVA 2n BATXILLERAT): Professora responsable: Neus García
Ferrer
6.1.- CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Explicar els trets característics de la psicologia, la seva evolució històrica, les finalitats, els
mètodes de treball i els camps d’aplicació.
2. Relacionar la psicologia amb altres ciències i camps del saber.
3. Caracteritzar les aportacions d’algunes escoles psicològiques.
4. Distingir les contribucions de la psicologia d’altres contribucions no científiques en
l’explicació del comportament.
5. Explicar les principals estructures biològiques implicades en el comportament humà.
6. Situar l’ésser humà en el context evolutiu i distingir el comportament humà de l’animal.
7. Descriure els models de funcionament dels principals processos psicològics.
8. Explicar el dinamisme de la personalitat i la vida afectiva de l’ésser humà.
9. Contextualitzar i relativitzar el resultat de les tècniques d’anàlisi en l’estudi dels processos
bàsics.
10. Reconèixer les influències socioculturals en el comportament i valorar-ne la importància.
11. Identificar alguns mecanismes bàsics de comportament individual i social.
12. Mostrar actitud de tolerància i comprensió davant el fet diferencial.
13. Realitzar treballs utilitzant les referències bibliogràfiques adients.
[25]
14. Expressar oralment i per escrit anàlisis i opinions sobre el comportament humà. Usar amb
propietat la terminologia treballada a l’assignatura.
15. Dissenyar activitats de recollida d’informació empírica escollint el tipus més adient
d’instruments per a la situació que cal analitzar.
16. Realitzar experiments simples relacionats amb alguns processos psicològics.
17. Valorar les aportacions de la consignació de la imatge i el coneixement de l’ésser humà.
18. Ser conscient que l’anàlisi i la valoració dels comportaments propis i aliens han de ser
rigoroses.
19. Per poder aprovar cada avaluació, els alumnes tenen que fer seus els objectius mínims.
20.- Quant a la recollida d’informació per avaluar l’aprenentatge de la Psicologia, utilitzarà:
a) Proves escrites, a criteri de la professora.
b) Treballs, realitzats individualment o en grup.
21. Els treballs:
a) S'hauran de presentar dins el termini senyalat per fer-ho. Si s'entreguen fora de
termini es qualificaran amb un insuficient, i, a criteri de la professora, podran ser
novament avaluats a l'avaluació següent.
b) S’hauran de presentar nets i ordenats, sense faltes d’ortografia i escrits amb la
lletra de l'alumne, -si es lliuren en format paper-.
c) Es valorarà la claredat i precisió en l’exposició.
d) Una adient estructuració.
e) La utilització correcta del vocabulari bàsic.
f) La referència correcta de les fonts consultades.
g) El seguiment de les indicacions donades per la professora en cada cas per a la
seva realització.
23. Es valoraran positivament els exercicis realitzats fora de l'horari escolar, (havent donat temps
suficient per poder-los resoldre). Si l'alumne els porta ben fets es qualificaran amb un positiu, si
no porten els exercicis fets amb un negatiu. Cada positiu acumulat augmentarà la nota final i cada
negatiu la descomptarà, sense que en cap cas pugui suposar un augment o disminució superior al
20 % de la nota de cada avaluació.
7.- SOCIOLOGIA BAD (OPTATIVA 2n. BATXILLERAT): Professora responsable: Neus
García Ferrer)
7.1.- CRITERIS D’AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ
1. Assenyalar les característiques epistemològiques pròpies del coneixement sociològic, raonar la
seva interrelació amb la resta de ciències socials i apreciar la seva pluralitat d’enfocaments.
[26]
2. Analitzar críticament texts que suscitin problemes sociològics, determinant amb claredat el
tema que es tracta, els supòsits que s’assumeixen i les solucions que es proposen.
3. Conèixer i aplicar d’una manera elemental algunes de les tècniques de treball utilitzades en la
recerca sociològica.
4. Llegir i interpretar taules, gràfics i quadres estadístics que contenguin informació sobre temes
socials d’actualitat i treure’n conclusions raonades i ajustades a les dades.
5. Comunicar individualment i en grup, a través de treballs escrits, debats i exposicions orals els
resultats de recerques sobre alguns aspectes significatius de la realitat social de les Illes Balears.
6. Elaborar una terminologia bàsica amb els conceptes adequats per enfocar i analitzar des d’un
punt de vista sociològic els problemes de la nostra societat.
7. Respectar els valors democràtics, mostrar tolerància amb les altres cultures presents a l’entorn i
apreciar la pròpia identitat.
8. Reconèixer els canvis socials originats en la globalització i valorar-ne les conseqüències per a
l’actual societat del benestar.
9. Cada avaluació es realitzaran els corresponents exàmens oficials, que comptaran amb la seva
corresponent recuperació.
10. Pel que fa referència als exàmens, aquestos es podran estructurar, a criteri de la professora, en
proves tipus test. Aquests exàmens comptaran amb un total de 20 a 50 preguntes, cada una de les
preguntes tindrà, com a màxim, quatre possibles respostes.
A l’hora de corregir els exàmens tipus test s’aplicaran els següents criteris:
10.1. Les preguntes encertades puntuaran deu dividit pel nombre de preguntes de que
consta l’examen .
10.2. Les preguntes en blanc no descomptaran.
10.3. Les preguntes equivocades poden descomptar des d’un quart del valor d’una
pregunta encertada a zero.
[27]
11.- Es poden valorar positivament, a criteri de la professora, la realització de diversos treballs
optatius i no obligatoris realitzats per l’alumnat. Aquests treballs incrementaran la nota obtinguda
al corresponent examen de cada avaluació. Hauran de reunir els següents requisits:
11.1.- Presentar-se manuscrits amb la lletra de l’alumne, a fi d’evitar còpies extretes
d’Internet o altres mitjans.
11.2.- Presentar-se amb cal·ligrafia llegible, nets i ordenats i sense faltes d’ortografia
11.3.- Presentar-se dins el termini senyalat per fer-ho. Si es presenten fora de termini, a
criteri de la professora, podran ser avaluats a l'avaluació següent.
Aquest seran, principalment, treballs monogràfics escrits, realitzats individualment o en grup,
sobre aspectes de la realitat sociològica de la nostra comunitat o sobre problemes socials
contemporanis, i la seva posterior exposició oral dins un ambient de diàleg constructiu.
|
